Anarquía i poder
Aquests paràgrafs són un extracte del document Anarquía i poder. Destaco sobretot el que intenta comunicar sobre les nostres relacions amb altres persones i institucions.
Som inevitablement responsables de les nostres creences i decisions.
Comença per cercar poder, no autoritat.
Les treballadores que realitzen una feina tenen poder; els caps que els diuen què han de fer tenen autoritat. Els inquilins que mantenen un edifici tenen poder; el propietari, el nom del qual figura en el títol de propietat, té autoritat. Un riu té poder; un permís per construir una presa atorga autoritat.
Sense llibertat el poder no té valor.
Comença per construir relacions basades en la confiança.
La confiança situa el poder en mans de qui la concedeix, no en qui la rep.
Idealment, l'amistat és un vincle entre iguales que es donen suport i es desafien l'una a l'altra, tot respectant l'autonomia d'ambdues.
“Els teus drets acaben on comencen els drets de l'altre”. Segons aquesta lògica, com més persones, menys llibertat. Però la llibertat no és una petita bombolla de drets personals. No podem diferenciar-nos de les altres tan fàcilment.
La teva llibertat comença on comença la meva, i acaba on acaba la meva. No som individus separats. Els nostres cossos estan conformats de milers de diferents espècies vivint en simbiosis: no són castells impenetrables
Què és el que potenciarem en cada persona que ens creuem?
Quan creixem en aquesta societat, ni tan sols les nostres passions ens pertanyen: aquestes són conreades per la publicitat i altres formes de propaganda per mantenir- nos corrent com ratolins sobre les rodes del mercat.
Estem tancades en el nostre sofriment i els nostres plaers són les cadenes que ens atrapen.
Renunciar al plaer que obtenim en imposar, dominar i posseir, per poder buscar plaers que ens arrenquin de la maquinària de l'obediència i la competència.
Els nostres enemics no són éssers humans; són les institucions i rutines que ens allunyen les unes de les altres i de nosaltres mateixes.
Hi ha més conflictes dins nostre que entre nosaltres.
Les mateixes esquerdes que travessen la nostra civilització també travessen les nostres amistats i els nostres cors. Això no és un conflicte entre persones sinó entre diferents formes de relacionar-se, diferents formes de viure.
Quines són les pistes que indiquen que estàs en una relació abusiva? L'abusador pot intentar controlar el teu comportament o dir-te què has de pensar; impedir o regular el teu accés a recursos; utilitzar amenaces o violència contra tu, o mantenir-te en una posició de dependència, sota una vigilància constant. Això descriu el comportament d'abusadors individuals, però el mateix pot aplicar-se a la Troika (CE, BCE, FMI), la NSA (Agència de Seguretat Nacional dels EUA) i a la majoria de les institucions que governen una societat com aquesta. Pràcticament totes elles es basen en la idea que els éssers humans necessiten ser vigilats, controlats, administrats.
Llibertat no significa triar entre opcions, sinó poder formular les preguntes.
És ingenu creure que podríem aconseguir la igualtat en una societat basada en la jerarquia.
Si un exèrcit estranger envaís aquesta terra, talés els boscos, enverinés els rius i forcés els infants a créixer jurant fidelitat cap a ell, qui no s'aixecaria en armes en la seva contra? Però quan és el govern local que fa això, els patriotes li reten voluntàriament la seva obediència, els seus impostos i les seves filles. Les fronteres no ens protegeixen, ens divideixen: creen friccions innecessàries amb les excloses al mateix temps que oculten les veritables diferències entre les incloses. Fins el govern més democràtic està fundat en aquesta divisió entre participants i aliens, els legítims i els il·legítims.
Només pots tenir poder quan l'exerceixes; només pots descobrir què t'interessa quan ho experimentes.
El diner és el mecanisme ideal per implementar la desigualtat. És abstracte: sembla com si pogués representar-ho tot. És universal: persones que no tenen res en comú l'accepten com un fet natural. És impersonal: a diferència dels privilegis hereditaris, pot ser transferit instantàniament d'una persona a una altra. És fluït: com més fàcil és canviar de posició en una jerarquia, més estable és la jerarquia en si. Moltes persones que segurament es rebel·larien contra un dictador accepten voluntàriament l'autoritat del mercat.
Lucrar-se significa guanyar més control sobre els recursos de la societat en relació a les altres. No podem lucrar-nos totes alhora; perquè una persona pugui lucrar-se, unes altres han de perdre influència. Quan les empresàries es lucren del treball de les treballadores significa que com més treballin les treballadores, més gran serà la bretxa econòmica entre ambdues classes.
De fet, no oblidem que el capitalisme no premia les emprenedores per solucionar les crisis, sinó per lucrar-se amb elles.
La pedra angular del capitalisme és el dret a la propietat
La idea de possessió legitima l'ús de la violència per imposar desequilibris artificials en l'accés a la terra i els recursos.
La teva casa no et pertany a tu, sinó al banc que et va donar la hipoteca. I tot i que ja l'hagis pagada sencera, el dret d'expropiació de l'Estat sempre pot llevar-te-la.
L'única seguretat real està en els nostres vincles socials: si volem estar tranquil·les pel que fa a la nostra protecció, necessitem xarxes de suport mutu que puguin generar-la elles mateixes.
Sense diners ni drets de propietat, les nostres relacions amb les coses estarien determinades per les nostres relacions amb les altres. Actualment, és exactament a l'inrevés: les nostres relacions amb les altres estan determinades per les nostres relacions amb les coses. Abolir la propietat no significaria perdre totes les teves pertinences; significaria que cap policia ni cap caiguda de la borsa podria llevar-te les coses de les quals depens. En lloc de respondre a la burocràcia, actuaríem des de les necessitats humanes.
Sense el lucre, tot esforç es transforma en la seva pròpia recompensa
Les coses que realment valen la pena a la vida pertanyen a l'economia de l'abundància: la passió, la companyonia i la generositat.
L'ANARQUIA és el que passa allà on l'ordre no s'imposa per la força. És la llibertat: el procés de reinventar-nos contínuament, nosaltres mateixes i les nostres relacions.